Es consideren despeses extraordinàries aquelles que són necessàries per cobrir les necessitats dels fills que es presenten com a imprevisibles i no periòdiques, per la qual cosa resulta impossible quantificar-les ni determinar-les a priori. Es tracta d’aportacions complementàries a la pensió d’aliments que, per no poder preveure’s, no s’hi inclouen.

Dins de les despeses extraordinàries es distingeixen dos tipus: les necessàries, com són les relatives a dentista, ortopèdia, oftalmologia, … que no estiguin cobertes per la Seguretat Social o eventual mútua privada dels fills comuns. En aquest cas, atesa la necessitat no és necessari el consentiment dels dos progenitors per abonar-los. Aquell que hagi efectuat el pagament podrà reclamar a l’altre progenitor la quantitat que, segons el conveni o la sentència, correspongui abonar.

D’altra banda, hi ha les despeses extraordinàries no necessàries, com poden ser les activitats extraescolars, on cal el consentiment dels dos progenitors a l’hora de realitzar-les, per poder ser abonades entre tots dos.